PLATAFORMA EL FREIXE
JUNTA GENERAL DE SOCIS
17 de maig de 2008
Hora 20:00 en primera convocatòria; 20:30 en segona convocatòria
ORDRE DEL DIA
1. Lectura i aprovació de l’acta de la Junta General anterior
2. Informe d’activitats de l’exercici 2007
3. Estat de comptes en l’exercici de 2008
4. Activitats previstes pel 2008
5. Pressupostos pel 2008
6. Renovacions i incorporacions a la Junta Directiva
7. Precs i preguntes
Després d’un ampli procés de debat i estudi de l’avantprojecte de Pla Territorial del Camp de Tarragona, la Plataforma el Freixe va adreçar les seves aportacions al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.
Sobre la base de considerants agrícoles, econòmics, culturals, mediambientals, paisatgístics, històrics, territorials, hidrològics i urbanístics, El Freixe va efectuar les seves aportacions que es concreten en tres punts:
1. Que es classifiqui com a sòl de Protecció territorial d’interès paisatgístic i/o agrícola tot el terme de Riudoms fins a 1km al llarg de la riera de Maspujols, tocant al terme municipal de Reus
2. Que es classifiquin com a zones de Protecció especial les rieres d’Alforja i de Maspujols, des del seu origen fins la seu abocament al mar, a Cambrils.
3. Que s’incloguin en els mapes del Pla territorial les mines i els traçats fins les zones de captació.
En data de 27 de novembre es va presentar el document complet al regidor José Vicente Mir Arner, que actuava en representació del senyor alcalde de Riudoms. En data de 28 de novembre se’n va lliurar un exemplar a ERC i el 29 de novembre al PSC.
Han subscrit el document d’”El Freixe”el CERAP i la Unió de Pagesos. També es va posar en coneixement del document a la Cooperativa Agrícola de Riudoms.
El lliurement del document d’aportacions es va efectuar el dia 30 de novembre als Serveis Territorials d’Urbanisme de la Generalitat, a Tarragona.
L’associació El Freixe va fer avinent al Departament de Medi Ambient la seva preocupació per la situació que presenta l’extracció d’àrids al nostre terme municipal ja que no respon a criteris de sostenibilitat.
Es van posar en coneixement del Departament els següents punts:
1) la gran quantitat d’extraccions que hi ha hagut al llarg de les rieres de Riudoms han deixat el territori a tocar malmès i irrecuperable
2) hi ha restauracions que es deixen a mitges
3) hi ha restauracions que, directament, no es fan, i es deixa un clot en terreny
4) els forats de les extraccions s’omplen de runes i abocaments fora de qualsevol tipus de control.
La Plataforma va sol·licitar que s’apliqués un control estricte sobre tota l’activitat extractiva finalitzada i en actiu.
Es va posar en coneixement d’aquesta actuació al Regidor d’Agricultura i Medi Ambient, el senyor Miquel Domènech i Fusté el proppasat 27 de novembre.
L’associació Plataforma El Freixe, en defensa de la terra i per una gestió acurada del territori, va posar en coneixement de l’Agència Catalana de l’Aigua que el municipi de Les Borges del Camp aboca de fa molts anys les seves aigües residuals a la riera d’Alforja, a cel obert, just uns metres damunt de la carretera Nacional 420.
L’abocament discorre per la riera esmentada al llarg d’1km aproximadament, produint-se, com és lògic, filtracions en el subsòl. En aquest recorregut creuen la riera un conjunt de mines que pressumptament queden contaminades pels abocaments indicats.
La Plataforma El Freixe, que compta entre els seus associats membres regants de les mines afectades, va encarregar un anàlisi dels caràcters organolèptics, físico-químics i microbiològics més corrents en farmàcies orientats sobretot a la potabilitat.
La mostra fou recollida el dia 5 de setembre de 2007 en els següents punts
• Abocament de Les Borges del Camp, a 500mts de la boca de sortida
• Boca de la mina de La Torre
• Boca de la mina de La Guinardera
• Boca de la mina del Boté
Dels resultats de l’anàlisi en va resultar que:
1) l’aigua no és potable
2) pot haver-hi una correspondència entre els coliforms detectats en les aigües residuals i l’aigua que neix a la boca de les 3 mines
3) la presència de colis en les tres mines
Posats aquests resultats en coneixement de l’Agència Catalana de l’Aigua es va demanar:
1) La nostra associació entén que a l’alçada del segle XXI, abocar aigües residuals riera avall no es correspon amb el tractament que hauria de rebre aquest tipus d’abocaments en un país avançat com el nostre.
2) Caldria corregir el perill evident que representa l’aigua contaminada per la salut de les persones que puguin veure aigua de les mines indicades.
3) Caldria aprofundir l’anàlisi de les aigües de les mines considerades amb criteris tècnics molt més amplis que els que la nostra associació ha realitzat.
4) Caldria estendre l’exercici a altres mines riera avall, més allunyades del punt de filtració però susceptibles d’estar també contaminades.
5) Analitzar l’aigua dels pous existents a les finques al voltant de la filtració dels abocaments de Les Borges del Camp.
6) Exigir la finalització dels citats abocaments.
Es va posar en coneixement d’aquesta actuació al Regidor d’Agricultura i Medi Ambient, el senyor Miquel Domènech i Fusté el proppasat 27 de novembre.
La Generalitat acaba de presentar l’avantprojecte del Pla Territorial del Camp de Tarragona>, una eina de planejament llargament esperada, que ordenarà el creixement urbanístic, demogràfic i d’infraestructures de la zona per un període d’uns 20 anys. Tot el planejament a nivell municipal i supramunicipal del Camp haurà de fer-se, un cop aprovat, respectant els termes en que estigui redactat.
El Pla contempla les comarques de l’Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, i Priorat. També podeu consultar el mapa del Tarragonès i l’àmbit central del Camp de Tarragona.
Un document de la importància com el que es comenta, bé mereix una atenció molt prioritària. El Freixe ha començat a analitzar el planejament previst per a Riudoms i municipis de l’entorn, recollirà opinions i farà, en el seu cas, els suggeriments, propostes i observacions que consideri necessàries des de la perspectiva la seva finalitat estatutària, en defensa de la terra i per una gestió acurada del territori.
L’avantprojecte es pot consultar al lloc web del Departament d’Obres Públiques , i s’hi poden fer aportacions durant el període de 3 mesos en què resta obert a la participació ciutadana, fins el 4 de desembre de 2007.
Segons informava el diari La Vanguardia el proppassat dissabte 1 de setembre, el subsòl de Riudoms i Reus podria esdevenir en un futur pròxim en un immens dipòsit subterrani de gas. L’empresa Enegás ha estat la responsable de dur a terme les prospeccions necessàries per determinar les possibilitats del terreny per acollir-hi aquest gran dipòsit, i segons van declarar l’empresa en l’esmentat diari, tots els estudis i les proves realitzades fins al moment confirmen la viabilitat del projecte, que al mateix temps el consideren com a fonamental per garantir el subsministrament elèctric en el conjunt de l’estat espanyol, si bé especialment a Catalunya i a Barcelona.
El dipòsit estaria ubicat en un aqüífer d’aigua salada, descobert a la dècada dels setanta en el transcurs de prospeccions a la recerca de jaciments de petroli, que es troba a un quilòmetre i mig sota terra i que tindria la possibilitat d’allotjar-hi fins a 2.000 milions de metres cúbics de gas. Si bé l’impacte que aquest aqüífer en qüestió generaria a terra ferma seria de poc més d’una hectàrea segons les fonts citades, la superfície del dipòsit discorreria al llarg de 20.000 hectàrees de terreny, la major part d’elles actualment d’ús agrícola.
El catedràtic de recursos energètics de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, Mariano Marzo, és el director de l’equip d’assessorament tècnic i científic del projecte, i el qui haurà d’aportar una visió independent sobre les característiques tècniques de la instal•lació i les seves mesures de seguretat, establertes en un protocol internacional. Tanmateix, Marzo en declaracions al diari “La Vanguardia” es va mostrar molt partidari d’aquest projecte tot adduint que en cas de rebutjar-lo seria una altra infraestructura que es perdria.
Segons sembla, les prospeccions de moment només s’han dut a terme en el municipi de Reus on el seu alcalde, Lluís Miquel Pérez (PSC) es va posicionar a favor del projecte des d’un bon principi. Fins a la data l’Ajuntament de Riudoms (CiU) no s’ha pronunciat al voltant d’un projecte de tals magnituds, que sens dubte condicionarà l’agenda política dels pròxims anys. En tot cas, l’últim responsable de tirar endavant aquest aquesta obra és la Generalitat de Catalunya.
Si es tirés endavant aquest projecte i es construís el dipòsit subterrani de gas, els habitants del Camp hauríem de fer front a una altra macro equipament de risc ben a prop de les nostres llars, que s’afegirien a les centrals nuclears, al complex petroquímic de Tarragona.
L’ajuntament de Les Borges del Camp va presentar la documentació corresponent al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per a la seva aprovació a la Generalitat de Catalunya, després que el mateix ajuntament en fes la seva aprovació provisional el 29 de desembre de 2006.
En la seva fase d’exposició pública el POUM esmentat va rebre 222 al·legacions per part de múltiples entitats i particulars afectats, entre els quals la Plataforma El Freixe, que van ser resoltes en la seva major part per la via ràpida, és a dir, no acceptant-les i en el millor dels casos afirmant que sí, que per suposat que es contemplarien els punts suggerits.
En data 12 de juliol de 2007, en la fase de sotmetre el POUM de Les Borges a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona per tal de donar-li llum verda, aquesta no va entrar ni tan sols a considerar el contingut de la proposta feta per l’ajuntament fins que no s’incorporin una gran quantitat de documents i informes que es troben a faltar. Mentrestant, ha quedat suspesa la seva resolució definitiva.
El document tramès per l’ajuntament de Les Borges del Camp inclou entre altres propostes la futura construcció de l’antic projecte de polígon industrial El Freixe en la part que pertoca al seu terme municipal, sota la forma d’ampliació dels polígons existents Les Borges I i Les Borges II. També proposava quadriplicar la població del poble. Es dóna la circumstància que el principal promotor del POUM va ser el que avui és ex-alcalde i ex-president del Consell Comarcal, el conegut constructor Robert Ortiga.
Pel que sembla la proposta de POUM està farcida de mancances documentals a la memòria general, la memòria social, quadres, fitxes dels àmbits, informes, plànols informatius, plànols d’ordenació, normativa, entre altres. I mentre no es completi aquesta informació, el POUM ni tan sols es prendrà en consideració.
Des de El Freixe valorem positivament que la màxima autoritat en matèria de gestió del territori exigeixi el compliment de les formalitats documentals legalment establertes, i demanem que un cop el document POUM de Les Borges sigui complert, s’analitzi a la llum dels criteris de sostenibilitat que la mateixa llei estableix.
La Plataforma el Freixe en defensa de la terra i per una gestió acurada del territori, valora molt positivament els debats organitzats fa uns dies a la Llar dels Jubilats de Riudoms amb la participació de tres de les quatre formacions polítiques que es presenten a les eleccions municipals d’aquest 27 de maig, i que van exposar el seu model de poble a un públic interessat que no va dubtar a participar amb les seves preguntes i les seves reflexions.
La Plataforma el Freixe vol reiterar un altre cop que la seva voluntat era la de fer un debat entre els quatre candidats, però la negativa de Convergència i Unió ho va impossibilitat, fet pel qual es van organitzar les xerrades col·loqui. Al mateix temps, el Freixe també va tornar a oferir la participació a CiU, però aquesta formació política va oferir el silenci com a resposta. Tot i aquest entrebanc i amb la consciència tranquil·la i sabent que militants de CiU van demanar als seus simpatitzants que no assistissin a les conferències, l’assistència de públic va ser més que acceptable. Ventura Gili, del PSC, va obrir el debat amb quasi un centenar de riudomencs; Salvador Mestre, d’ERC-AM, va continuar la xerrada col·loqui amb unes 120 persones i Marc Junivart, del PP, va tancar el cicle de conferències Riudoms, poble o barri, amb unes 60 persones.
El Freixe agraeix la participació a les tres forces polítiques i manté el seu compromís d’esdevenir una plataforma de debat, apolítica i oberta a tothom que vetllarà perquè es compleixin els seus punts fundacionals en la pròxima legislatura, mani el partit que mani.
La Plataforma el Freixe vol deixar ben clar que en el cicle de xerrades ‘Riudoms poble o barri’, amb els caps de llista de les formacions que concorren a les eleccions municipals, s’ha convidat a les quatre formacions polítiques, CiU, PP, ERC-AM i PSC-PM. Volem deixar constància d’aquest fet arran dels comentaris que s’estan fer córrer d’una manera totalment falsa i amb la única voluntat de desacreditar el Freixe, per part d’alguns militants de Convergència i Unió.
Per aquest motiu us adjuntem una còpia de l’email enviat al candidat de CiU Josep Maria Cruset que no ens va donar cap resposta.
Captura de pantalla amb el correu enviat
Des de la Plataforma el Freixe lamenten aquesta voluntat de desacreditar-nos i també recordem que va ser la Plataforma la que va proposar als caps de llista de fer un debat, un debat que Convergència va refusar i així ho va comunicar en una reunió que hi va haver al CERAP i en la qual hi va assistir Eudald Salvat. Precisament per la negativa a fer aquest debat vam prendre la determinació de convocar presentacions individuals i a CiU, tot i que no teníem perquè convidar-los després de la negativa anterior, se la va convidar tal i com demostrem.
CiU proposa fer el debat “després de les eleccions“.
La plataforma El Freixe va fer entrega als caps de llista de les formacions polítiques que concorren a les eleccions municipals del proper 27 de maig del “Decàleg per a la gestió urbanística”. Aquest decàleg recull, de manera justificada, una sèrie de punts que la nostra associació vol sotmetre a la població de Riudoms perquè són determinants de que el nostre poble segueixi essent poble o s’encamini de manera irremeiable a configurar-se com un barri residencial de Reus i el seu terme sigui un continu urbà.
El Freixe va plantejar la possibilitat de celebrar un debat obert sobre el decàleg, en una instal·lació municipal, moderat per un periodista a triar per part dels mateixos partits i amb una estructura de l’acte a decidir també pels mateixos partits.
Per tal de concretar el possible debat es va celebrar una reunió el passat 13 d’abril a la seu social de l’associació amb assistència dels quatre partits que concorren a les eleccions, CiU, ERC, PSC i PP. Les postures dels diferents partits respecte a la celebració del debat van ser aquestes:
· CiU no accepta celebrar-lo per entendre que seria un acte electoralista. Proposa canviar el debat electoral per un debat post-electoral, una vegada celebrades les eleccions.
· ERC accepta fer el debat.
· PSC accepta fer el debat.
· PP accepta fer el debat.
El Freixe va plantejar la possibilitat de celebrar un debat obert sobre aquest decàleg, però la negativa de CiU a participar-hi va recomanar no fer-lo. En el seu lloc s’ha invitat a tots els caps de llista, inclòs CiU, a fer presentacions individuals del seu programa territorial i de model de poble. Seran obertes a tota la població, es faran a la Llar dels Jubilats i seran moderades per periodistes professionals. Aquest és el calendari dels partits que han acceptat fer la seva presentació:
· PSC: Ventura Gili, divendres 11 de maig a les 21:00h
· ERC: Salvador Mestre, dissabte 12 de maig a les 21:00h
· PPC: Marc Junivart, diumenge 13 de maig a les 13:00
SI VOLS CONÈIXER LES PROPOSTES DE PRIMERA MÀ, T’HI ESPEREM!
D’altra banda, en la reunió decisòria sobre el debat indicada, un dels representants de CiU va afirmar que la seva formació acceptava tots els 10 punts del “Decàleg per a la gestió urbanística” proposats per la Plataforma El Freixe. Els recordem, són aquests:
El decàleg en 10 línies
1) Redacció urgent d’un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).
2) Congelació de tots els plans i llicències fins l’entrada en vigor del POUM.
3) Redacció d’un Pla de Gestió mediambiental.
4) Preservació dels aqüífers i les mines de tota agressió.
5) Promoció de l’activitat agrària i projecció comercial dels seus productes.
6) Inventari i catalogació de tots els masos i lligam amb l’activitat agrícola.
7) Millora de la seguretat dels béns i de les persones en l’espai agrari.
8) Recuperació del casc antic, a un ritme de dos carrers per any.
9) Impuls de la Carta del Paisatge del Baix Camp.
10) Preservació del terme enfront d’actuacions agressives externes.
