Plataforma El Freixe

- El Freixe desitja sort al nou alcaldable i li demana que continuï treballant en la defensa de la terra
L’assemblea de la Plataforma el Freixe en defensa de la terra i una gestió acurada del territori reunida aquest diumenge al vespre al Centre d’Estudis Riudomencs (CERAP) ha acceptat la renuncia del seu càrrec de Salvador Mestre Gispert, actual portaveu i secretari de l’entitat, que aquest mateix diumenge al matí, va ser escollit per l’agrupació local d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) com a candidat a l’alcaldia de Riudoms en les pròximes eleccions. Al voltant de mig centenar de socis i simpatitzants de la Plataforma van participar en aquesta assemblea que també va servir per celebrar l’arribada de les festes nadalenques.

Tot i que Salvador Mestre Gispert continuarà com un soci més de l’entitat, l’actual junta directiva ha considerat molt encertada la decisió del fins ara secretari i soci fundador per tal d’evitar qualsevol tipus de suspicàcia entre la tasca del Freixe i les futures responsabilitats de Salvador Mestre al consistori riudomenc. Salvador Mestre va agrair la col·laboració que ha tingut en aquests dos anys de vida del Freixe i també ha demanat als seus membres que segueixin atents i observant de ben a prop la política local a Riudoms, independentment del lloc que el nou cap de llista d’ERC - Acord Municipal tingui després de les eleccions. Salvador Mestre va assegurar que sempre tindrà la Plataforma al cor i que intentarà defensar els seus postulats programàtics des de l’Ajuntament. També va explicar que la seva entrada en política activa és “deguda en bona part a l’experiència d’haver viscut des de la Plataforma les conseqüències d’un mal govern que actua d’esquenes als ciutadans” i a la constatació que la defensa del territori no es pot fer de forma exclusiva des d’una entitat conservacionista i és necessari “assumir responsabilitats i tenir una presència activa a l’Ajuntament de Riudoms”.

Per la seva banda, la presidenta de l’entitat Enriqueta Mestres, va encoratjar a Salvador Mestre a continuar lluitant en la defensa del territori i també va recordar que la Plataforma és una entitat independent, oberta i democràtica i que en cap cas recolzarà directament cap partit polític en les pròximes eleccions municipals, tot i explicar que presentaran pròximament un decàleg a tots els partits per tal que assumeixin els postulats del Freixe.
D’altra banda, el nou portaveu de la Plataforma el Freixe serà Modest Guinjoan, fins ara membre de la junta, i assumirà les funcions de secretaria Gilbert Molons, també membre de la junta.

Tal i com va aparéixer aquest divendres passat en premsa (Diari de Tarragona), la Plataforma El Freixe ha emès un comunicat denúncia arran de les obres del Canal Vell del Pantà de Riudecanyes.

El Freixe denuncia la discriminació d’alguns propietaris rurals i el tracte de favor cap als dipòsits abandonats de Bodegas Concavi SA.
Així, s’ha variat el traçat inicialment previst per no malmetre els terrenys d’uns dipòsits construïts il·legalment fa 30 anys i que fa dues dècades no es fan servir i denunciem el nul interès de l’equip de govern de l’Ajuntament de Riudoms (CiU-PP) en la defensa dels propietaris i els terrenys agrícoles de la partida d’El Freixe i la voluntat d’estar al costat dels especuladors que estaven interessats en l’execució del polígon El Freixe.
En definitiva, tot un tracte de favor en relació a la propietat actual dels dipòsits, avui en dia en mans de l’empresa Bodegas Concavi, SA, del conegut promotor immobiliari Sr. Luís Carbonell Figueras, al qual se relaciona amb obscurs afers immobiliaris (Terres Cavades, les excursions a argentina del Port de Tarragona en l’època Badia, etc…) i amb interessos evidents en el polígon El Freixe, defensat a capa i espasa per part de l’ajuntament de Riudoms, encapçalat per Josep Maria Vallès, i el de Les Borges, encapçalat per Robert Ortiga.

Tal i com se n’ha fet ressò en reiterades ocasions a aquesta web, (veure Al Sr. Ortiga se li veu el llautó i Més anàlisi de premsa, sense anar més lluny), trobàvem ahir al diari El País un interessant article amb el significatiu títol Promotor y alcalde, signat pel catedràtic i economista Anton Costas.

Entre d’altres consideracions, les que segueixen: “Imagine ahora que el alcalde de una ciudad de un país cualquiera, o el teniente de alcalde encargado del urbanismo, es, a la vez, promotor inmobiliario con interés en unos terrenos que él mismo, como alcalde, puede recalificar. Lo lógico sería suponer que existen unas reglas claras de incompatibilidad que impiden esa duplicación de funciones, el ser juez y parte a la vez.
En este caso no estamos hablando de ningún país bananero, sino de nuestro país. Parece sorprendente, pero así es. Hemos aceptado, sin cuestionarlo, que el zorro pueda ser el encargado de cuidar a las gallinas.”
Continúa l’autor, ” esa asociación entre promotor y alcalde nos pone en la pista de algo esencial, algo que es la madre de la corrupción urbanística: la ausencia de las más mínimas normas legales que impidan la colusión en este ámbito entre intereses privados e intereses generales. Esta ausencia de reglas de incompatibilidad es la que ha favorecido una cierta berlusconización de la vida política municipal española“, per acabar arribant a la conclusió evident que “Todo estaba preparado para que surgiese la gran corrupción. Primero, existía demanda de recalificación de suelo para atender a la fuerte demanda de segundas viviendas. Segundo, los ayuntamientos tenían amplias competencias para recalificar suelo de forma bastante discrecional, y sin mucha transparencia pública. Y, tercero, prácticamente no había ningún tipo de regla de incompatibilidad que impidiese al zorro encargarse de las gallinas. Y la corrupción surgió.”

Això sí que és un compendi raonat de la situació per part d’algú amb els coneixements adients.
I no algunes declaracions amb ínfules d’economista de pa sucat amb oli.
Per cert, a algú més li venen refranys amb l’oli com a protagonista?

Aquest cap de setmana s’ha complert el primer anniversari del feliç desenllaç de la lluita que vam començar plegats.
Amb la força del bon fer, criteri raonat i l’ajut de milers de persones, vam aconseguir que se’ns escoltés i tornar a dormir una mica més tranquils. Enhorabona a tots. (Aquells que gaudeixen del record, poden consultar a l’arxiu el mes de Novembre de 2005).

Com sigui que la retirada del projecte va coincidir amb les festes de Riudoms al seu Beat Bonaventura, i com ja es va fer l’any passat, membres de la Junta Directiva van oferir, al seu altar, un ciri en agraïment.
D’entre els molts associats i amics de la Plataforma, no pocs són els que van atribuïr d’alguna manera el bon acabament, també, a alguna mena de interseció d’aquest beat que gaudeix d’una ampla devoció entre els riudomencs.
Enguany és compleix el centenari, motiu pel qual lluïm a aquesta web d’una entitat riudomenca, el seu cartell.
Si més no, la regularitat en la seva celebració i la feliç coincidència en la desestimació del projecte, fa que sigui un anniversari de fàcil i bon record per a tots els riudomencs.

Arran del darrer Ple Extraordinari que va aprovar la normativa d’extracció d’àrids a Riudoms, la Plataforma El Freixe va emetre aquest dilluns un Comunicat de Premsa, per tal de fer avinent a la opinió pública les escasses virtuds democràtiques de l’equip de govern.
En el mateix, la Plataforma denuncia que, un cop més l’equip de govern de l’Ajuntament de Riudoms dóna l’esquena a la societat civil i als propis veïns, fent oïdes sordes a qualsevol proposta de participació i/o opinió sobre temes que no es contemplaven en els programes electorals..
Entre d’altres qüestions, resulta evident que enlloc de cercar un consens participatiu, cinc mesos més tard l’equip de govern (CiU-PP), continua fent ús del curró i, si bé és un escàndol però no constitueix cap sorpresa, tira pel dret sense cap mena de consideració, ignorant, no tan sols les propostes de les diferents entitats al.legants i les queixes significatives de més d’una cinquantena de veïns de la Partida de la Sènia (que vénen patint els efectes fa temps d’extraccions en actiu), sinó la moció presentada pels grups municipals (ERC-PSC), que representen, en vots i democràticament, més ciutadans que el propi equip de govern.
En definitiva, la Plataforma El Freixe lamenta l’absoluta manca de voluntat participativa i de consens en un tema que comporta la hipoteca i destrucció del terme de Riudoms -tal i com es preveu, avui per avui, a la modificació que regula aquestes activitats extractives, convertint el poble en un paradís i veritable “territori comanche” obert a totes les agressions i trinxaments, obviant, no tan sols els enormes perjudicis que comporta pels riudomencs d’avui, sinó per les generacions de demà. .
Ahir se’n feia ressó de la notícia el diari El Punt i, de manera més extensa, el Diari de Tarragona:

Podeu consultar íntegrament el comunicat clicant aquí.

Com es publica a la web del Diabló Digital (veure la notícia completa), demà dijous, dia 26 a les 8 del vespre, se celebra un Ple Extraordinari a l’Ajuntament de Riudoms per tractar, entre d’altres temes, la modificació per permetre que continuin les activitats extractives d’àrids al terme de Riudoms.
Cal recordar que la Plataforma El Freixe va presentar en temps i forma les corresponents al·legacions i que, així mateix, també en va presentar el grup municipal d’ERC-AM, conjuntament amb els regidors del PSC (recordem que ambdós grups municipals compten -i representen, més vots totals que els de l’actual equip de govern -PP i CiU).
Podeu consultar les nostres al·legacions clicant aquí i les d’ERC-AM clicant aquí.
Veurem quantes són acollides per l’equip de govern per tal de millorar la modificació en interès dels riudomencs.

Amb aquest significatiu títol, trobàvem a La Vanguardia un article de Modest Guinjoan (economista, vocal i membre de la Junta de la Plataforma El Freixe). Tot un compendi precís, llúcid i incontestable, sobre la trista situació de les comarques tarragonines.

Després d’exposar el lamentable panorama present a les nostres comarques, l’autor afirma que “ante tanta densidad de implantaciones peligrosas en una franja pequeña de territorio, uno comprende por qué hay casos en que la denominada cultura del no está justificada, y que llegados a un punto, por mucho que le pesara al señor Jordi Pujol, la población diga que ya basta“.
Així mateix, analitzant els despropòsits ja consumats, i els que es pretenen, resulta evident que “estas implantaciones fueron decididas por agentes inversores externos a la zona, con el apoyo decisivo del Estado o del presidente de la Generalitat, y con la buena fe (y tal vez algo más) de los alcaldes correspondientes. Éstos son precisamente los principales actores del desmelene urbanístico que viven tantos pueblos de la zona, que programan multiplicar por dos, por tres, por cuatro su población en pocos años. Alguno de ellos incluso hace constar en su currículo, sin rubor, que es alcalde y constructor. Toda una muestra de desarrollo endógeno.Todo, absolutamente todo es legal: el consumo de suelo desmesurado…”. El Modest Guinjoan acaba concloent que “uno que es algo envidioso piensa que el desmadre tarraconense nunca se hubiera producido en las comarcas de Girona” i és que, vist allò que es veu, un ja no sap si és millor o pitjor que l’interès dels poders del país s’acabi a Sitges.
En tot cas, un paisatge desastrós, pel que es preveu un futur de catàstrofe irreversible, a menys que la voluntat política i el benefici real dels seus habitants (i del país) s’imposin per sobre de beneficis particulars. En prenguin nota els aspirants en els seus programes (juntament amb audífons, lloguers per joves, llibres de text, peatges, ulleres, anglès…).

Podeu consultar íntegrament aquest interessant article a la nostra wiki clicant aquí. Molt recomanable.
Avui se’n fa ressò el Diari de Tarragona a la seva revista de premsa (i així mateix publica l’article d’opinió d’Antoni Papell, Arrecia la corrupción -más de lo mismo…-)

Per cert, també a La Vanguardia d’avui podeu trobar l’interessant article-notícia: El ladrillo sigue imparable.

Arran de l’article La memòria rural, de Pere Fullana (veure entrada anterior), descobrim un fantàstic escrit de l’arquitecte i catedràtic de l’UPC, Josep Maria Montaner, de nom Paisajes agrarios. L’autor ofereix una excel·lent visió de les tendències urbanístiques i de programació del territori en països europeus capdavanters, els quals fonamenten la seva planificació territorial en la recuperació i preservació de les trames agrícoles: “al ser países europeos avanzados los que han tomado el paisaje agrario como referencia básica de los planes territoriales, queda claro que no se trata de ninguna actitud nostálgica“.
La comparació amb Catalunya està servida i, en conseqüència “a pesar de los avances en estos tres años de gobierno tripartito en la investigación, catalogación y legislación para la protección del paisaje, la mentalidad que sigue dominando es la del beneficio inmediato: qué terrenos no urbanizables van a pasar a urbanizarse favoreciendo los intereses del sector inmobiliario“.
L’article del Sr. Montaner està farcit de pistes altament recomanables, no tan sols per aquells que ens estimem el territori, sino de gran utilitat per ajuntaments, tècnics i demés agents que programen constantment la gestió territorial. Se’n pot prendre bona nota clicant aquí.
Per altra banda, cal fer esment de l’article d’opinió L’aiguat del badejo, signat pel secretari de la Plataforma El Freixe i que publicava en la seva edició d’ahir el Diari de Tarragona (se’n va fer ressò i fou comentat el mateix matí a Catalunya Ràdio).
En el mateix es reflexiona sobre l’impacte d’una gestió territorial errònia i amb fortes mancances en relació amb les situacions de col·lapse viscudes en els recents aiguats.
El podeu consultar clicant aquí.

Arran de les darreres inundacions que han tingut lloc al Camp de Tarragona, el GEPEC ha emès una nota de premsa que comença com segueix:
“Carreteres tallades, esfondraments, polígons inundats, camps anegats, taques d’hidrocarburs al mar, rieres desguassant runa i andròmines, avaries elèctriques, ciutats i fàbriques paralitzades, i per tot plegat ens preguntem…. o­n està el desenvolupament sostenible? Que fan els Ajuntaments per prevenir els danys? Que fa l’Agència Catalana de l’Aigua per prevenir el desastre? Que fa la Generalitat de Catalunya per planificar el territori i les infrastructures?”. Així, entre d’altres consideracions, el GEPEC afirma que cal tenir en compte que vivim en un país mediterrani o­n les pluges torrencials a finals d’estiu i durant la tardor fan palès que la planificació del territori és totalment deficient i que cal un nou model de desenvolupament. Estem massa acostumats a veure com els trams baixos dels nostres rius i rieres es converteixen en simples “canals de desguàs”. Hem conviscut durant molts anys amb un model urbanístic que converteix la franja litoral en una barrera inexpugnable d’edificacions i indústries. No aniria ja sent hora que la societat es mobilitzés per retornar a l’aigua els seus CAMINS?.
El comunicat acaba concloent que el que realment evitaria el desastre és:

*- Respectar les lleres naturals de rius i rieres
*- Mantenir lliures les zones inundables de construccions i infrastructures
*- Denegar permisos de construcció en domini públic hidràulic
*- Preservar el bosc de ribera i la seva funció com a tampó hidrològic
*- Preservar les maresmes, llacunes i sèquies litorals
*- Recuperar tots aquells espais inundables que el mateix INUNCAT considera “punts negres”
*- Construir carreteres i vials respectant les distàncies i cabals de seguretat de les rieres i barrancs

Tot plegat, una sèrie de qüestions de sentit comú en un terme com el del Baix Camp, voltat de rieres i barrancs, i que en l’ordenació territorial dels municipis resulta obviat, i fins i tot desafiat obertament. Sense el pes i independència dels estudis mediambientals obligats per llei -que en l’actualitat semblen ser un pur tràmit per encàrrec i ad hoc- i la decidida i imparcial valoració d’organismes com l’Agència Catalana de l’Aigua, el col·lapse regular i a llarg termini al Camp de Tarragona per causes hidrogeològiques està més que assegurat (veure la categoria d’Àrids i l’incomplert i escadusser POUM de les Borges del Camp).

Podeu consultar la Nota de premsa complerta clicant aquí. Així mateix, inclou un enllaç al Mapa de risc municipal enfront les inundacions (Riudoms Molt Alt).

Més de 600 persones van assistir aquest darrer divendres a la nit a la festa-concert organitzada per la Plataforma El Freixe i que va comptar amb la formació musical Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries com a principal atractiu.

En aquest sentit, el Diari de Tarragona es feia ressò en la seva edició d’ahir de l’èxit de l’esdeveniment.
Des de la plataforma, valorem molt positivament l’afluència després de passar per guixeta més de 600 persones, principalment riudomencs i també d’altres indrets de la comarca, que no van dubtar ni un moment en acudir a l’espectacle i donar suport a la Plataforma. Abans del concert, aquesta entitat conservacionista va projectar el DVD “Riudoms demà: quin poble? quin terme?”, un recull d’imatges de Riudoms i del futur que ens espera si segueix el creixement incontrolat que està portant a terme el govern de CiU i PP. La projecció d’aquest documental va despertar l’entusiasme dels riudomencs i també de la gent de la comarca que va quedar sorpresa dels disbarats urbanístics que està impulsant i/o permet l’actual govern municipal i, lamentablement, gens alien en d’altres municipis del Baix Camp. Per la seva banda Quico el Cèlio, que va presentar el seu espectacle ‘No es pot viure’, va donar suport a la Plataforma El Freixe i va comparar-la “amb la lluita que durant molts mesos es va portar a terme a les Terres de l’Ebre contra el Pla Hidrològic Nacional.”

(foto: Vicenç Llurba/El Freixe)

Per altra banda, la Plataforma va agraïr molt particularment la col·laboració de tots els patrocinadors del cartell, així com de les entitats i organismes que, d’una o altra manera, havien prestat la seva col·laboració a l’esdeveniment: CERAP, La Calderera, Amics de Riudoms i Ajuntament de Riudoms (si bé cal lamentar que aquest darrer incomplís el seu propi conveni en cedir un menor número de cadires i no ampliar la tanca del recinte, tal i com s’havia compromès: demanem disculpes a les persones que tingueren dificultats per seure o hagueren de restar dempeus).

Amb aquest èxit rotund, la Plataforma El Freixe ha demostrat la legitimitat de la seva lluita en favor del territori i també es referma en els seus postulats. Tot i néixer inicialment com a oposició a un polígon que la pròpia Generalitat va desestimar contra l’opinió dels Ajuntaments de Riudoms i Les Borges, que el volien imposar d’amagat, la Plataforma ha decidit continuar treballant i pròximament farà noves accions i actes reivindicatius per tal de fer veure i entendre el seu missatge en defensa de la terra i per una gestió acurada del territori, tal i com va demostrar en la última edició de la Fira de l’Avellana de Riudoms.

(more…)