Plataforma El Freixe

Manifest
De Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure.

MANIFEST DE L’ASSOCIACIÓ “PLATAFORMA EL FREIXE” EN DEFENSA DE LA TERRA I PER UNA ACURADA GESTIÓ DEL TERRITORI CONTRA L’ACTUACIÓ DE SÒL INDUSTRIAL SUPRAMUNICIPAL ANOMENADA EL FREIXE ENTRE ELS TERMES DE RIUDOMS I LES BORGES DEL CAMP

Els particulars i entitats sotasignants d’aquest manifest, com a comunitat directament o indirectament afectada per la política urbanística de les administracions implicades, mitjançant el present manifest mostrem la nostra estricta oposició a les formes i als fins que informen l’actuació urbanística de sòl industrial supramunicipal anomenada el Freixe, perquè suposa una agressió imposada i poc reflexiva en la gestió del patrimoni territorial.

Així, a sense tenir en compte l’opinió i participació dels veïns que conformen la comunitat afectada i inspirant-se en criteris mercantilistes i especulatius, s’ha endegat una actuació que:

1) suposa des de tots els punts de vista la destrucció del patrimoni natural, mediambiental, paisatgístic, cultural, històric, artístic, socio-econòmic, tradicional i identitari dels pobles als quals té la pretensió d’ajudar; i

2) posa en relleu una pèssima gestió del territori del terme municipal de Riudoms, en la mesura en què s’inicia en un moment del temps en què l’oferta de sòl programat com a industrial està concretada en quatre actuacions, la més important de les quals té un nivell d’ocupació igual a zero .

Entenent el territori i el seu paisatge com a recurs natural de primera magnitud on es desenvolupa i interactua l’activitat humana amb l’obligació de fer-ho d’una manera prou respectuosa per tal d’establir una relació que en permeti la continuïtat, constitueix l’obligació dels representants i governants públics garantir-ne la conservació, i evitar actuacions que suposin una sobrecàrrega insostenible per l’esmentat territori. Altrament, l’explotació insostenible i depredadora del recurs escàs i limitat que és el territori tindria nefastes i irreversibles conseqüències per la comunitat que en forma part.

L’actuació de sòl industrial supramunicipal denominada el Freixe suposaria una frontal agressió en vers allò que és patrimoni de tots:

PATRIMONI NATURAL i MEDIAMBIENTAL

La intervenció que sobre el paisatge natural de la comarca, ja en aquests moments sobre-explotat, tindria la actuació projectada, seria altament nociu, afectant a un gran nombre d’espècies i contravenint totes les normes de preservació i protecció del medi.

Així, animals i plantes que tenen el seu nínxol ecològic en aquesta combinació de paisatge natural i conformat mitjançant una intervenció amb mitjans poc agressius per part de l’home, es veurien seriosament afectats en veure’s privats del seu hàbitat.

Eliminats pràcticament els corredors biològics per l’encerclament que suposaria una urbanització del terme dispersa i intensiva, les conseqüències podrien arribar a ser catastròfiques.

Entre les espècies més significatives, algunes en regressió i protegides, que troben el seu refugi en el paisatge de rieres, barrancs, marges, basses i camps de conreu que es veuria afectat, trobem una àmplia representació d’aus (martinet, blauet, oriol, pigot verd, bernat pescaire, mussol, òliba, xot, xoriguer, agró roig, bernat pescaire, esplugabous, abellerol…), mamífers (toixó, guineu, eriçó, esquirol…), una gran varietat d’amfibis, rèptils i insectes a l’entorn d’aqüifers naturals i artificials, múltiples espècies vegetals, entre les quals el margalló, una de les sis espècies vegetals protegides del país.

PATRIMONI CULTURAL, HISTÒRIC I ARTÍSTIC:

El paisatge que integra i rodeja la Partida El Freixe entre els termes de Riudoms i Les Borges del Camp, lligat a d’altres indrets com Camí Coll d’En Boch o Fontllonga i Recreo, és la combinació del medi natural integrat per llits de rieres, barrancs, pinars i vegetació mediterrània, i l’activitat de conreu que, des de temps immemorial, s’hi ha dut a terme principalment amb mitjans i medis respectuosos i poc agressius, els quals han llegat la personalitat i caràcter actuals del patrimoni que avui es veu amenaçat.

El paisatge d’aquesta terra ha estat valorat i estimat pels seus veïns, com per pintors, escriptors i arquitectes, resultant una contínua i fecunda font d’inspiració. Suficientment explícita és l’obra de l’insigne arquitecte Antoni Gaudí i Cornet, fill d’aquestes terres, plena de referències al medi que les integra.

D’altra banda, hi trobem distintes restes i jaciments arqueològics que donen testimoni de la presència de l’home des de l’antiguitat.

Així la Torre que dóna nom a la partida i els masos del voltant, i que s’alça on brolla la mina de les Torres o Maravella. Datada com a torre de guaita “móra” des del segle XVI (1582) i que probablement troba el seu origen en un assentament rural romà i la seva necròpolis d’inhumació, amb referència de troballes de murs, sepultures i monedes romanes.

També del segle XVI (1587), data el conegut com a Mas de l’Era, el nom del qual en revela la seva importància respecte de l’activitat agrícola d’aquestes terres.

Malauradament, el pèssim estat de conservació d’aquestes i d’altres restes és ben palès, contínuament agreujat per la manca d’activitat de l’Administració, pel que es veu més sensible als processos urbanístics agressius i especulatius que a la conservació del patrimoni històric. L’actuació de sòl industrial projectada contribuiria a la seva total desaparició.

PATRIMONI ECONÒMIC, SOCIAL I IDENTITARI

La intervenció que l’explotació agrícola i la vida lligada a la terra, avui amenaçades, han tingut en la conformació del paisatge i la identitat del territori són d’una cabdal importància.

Termes i pobles aixecats i mantinguts per pagesos, estenen el seu respecte per la terra durant generacions i contribueixen a formar-ne el caràcter i forjar-ne les tradicions.

La Partida El Freixe és l’exemple de les diverses explotacions agrícoles dutes a temps complert i parcial per agricultors tradicionals i joves pagesos, així com per persones de famílies de llarga tradició pagesa i nous i benvinguts membres de la comunitat que aixequen entorn la terra el seu projecte de vida.

A banda dels masos i masets d’arquitectura tradicional, avui hi trobem en les terres de conreu primeres i segones residències on veïns i famílies senceres hi desenvolupen les seves activitats de feina i lleure, combinant-se conreus d’agricultura convencional amb pràctiques ecològiques i integrades.

En la Partida El Freixe, com en la resta del terme municipal, es conrea recapte, fruiters i, en major mesura, avellaners, ametllers i olivers, de la qual cosa en donen fe els molins d’oli i la Cooperativa Agrícola, així com una Fira, la de l’Avellana de Riudoms, que enguany compleix el 25è aniversari i el logotip de la qual es mostra orgullós encapçalant les comunicacions de l’Ajuntament de Riudoms.

Una de les mostres més complertes de la interacció entre la pagesia i el medi el constitueixen les mines d’aigües i les comunitats de regants.

Veritable patrimoni de la cultura de l’aigua, les mines són un exemple de l’aprofitament dels aqüífers subterranis i d’enginyeria funcional i artística, fins al punt que, recents investigacions apunten la més que probable possibilitat que fos en les mines del terme on el genial Antoni Gaudí trobés la inspirada solució per les baixants i drenatges dels seus projectes (p. ex. El Parc Güell).

L’actuació urbanística industrial projectada afectaria les fonts, pous i galeries de nombroses mines, avui gestionades per comunitats de regants segons antics i tradicionals costums.

Les mines que es veurien afectades i fins i tot desapareixerien en cobrir-se urbanísticament el territori són: Mina de la Torre o Meravella, Mina de les Guinarderes, Mina del Freixe, Mina del Boter o Sant Pau, Mina Nova, Mina de Sant Isidre, Mina de Santa Creu o de les Creus…

CONCLUSIONS:

Per tal de preservar els aspectes enunciats, cal aturar l’actuació urbanística de sòl industrial supramunicipal anomenada el Freixe, abandonant qualsevol propòsit futur en aquest sentit en revelar-se els efectes i conseqüències de la seva adopció, molt més perjudicials per la comunitat que no pas els pretesos beneficis que inicialment es perseguien:

L’actuació urbanística de sòl industrial supramunicipal anomenada el Freixe :

- És contrària a la realitat geogràfica, històrica i cultural dels pobles afectats.

- No respecta la formació integral ni la llibertat de les persones que, degut al millor nivell de vida assolit (comoditats materials, jornades laborals flexibles, vacances) opten per continuar lligant la seva vida a la terra en millors condicions però amb el mateix amor i respecte que els seus antecessors.

- Suposa un graó més en el canvi agressiu d’un enorme percentatge de terreny, fruit d’una follia urbanística sense cap criteri.

- Ignora les noves realitats que fan que cada cop més persones, de tota edat i condició, mirin cap a la terra i el paisatge que les envolta per construir-hi un projecte de vida amb major o menor grau (joves pagesos, primeres i segones residències, conreu a temps complert i parcial, lleure i esport…)

- És del tot innecessària en no existir la pretesa demanda, com mostra el fet de tenir a Riudoms quatre àrees programades de sòl industrial pràcticament sense ocupar (la més important: Mas de Don Felip amb una ocupació igual a zero), amb idèntic panorama de desocupació respecte del sòl industrial a Les Borges del Camp.

- És contraria a les directrius internacionals que tendeixen i recomanen l’expansió urbanística sostenible, concentrada i no dispersa per tal de no esgotar el territori.

Els riudomencs, els borgencs i tots els que estimen i valoren aquestes terres tenen tot el dret d’aspirar a cotes més altes de benestar social i material i, per tant, DEMANEM:

1-La no constitució i/o dissolució immediata del Consorci pel desenvolupament urbanístic de l’actuació urbanística de sòl industrial supramunicipal anomenada el Freixe.

2-El compromís explícit i fefaent de les administracions corresponents de no emprendre en el futur qualsevol actuació que no sigui la de preservar i protegir el paisatge i el territori de l’àrea supramunicipal que es pretenia afectar i, en conseqüència, posin els esforços i mitjans per mantenir-ne la integritat paisatgística i procurar la retirada dels horribles dipòsits industrials emplaçats a la Partida Freixe.

3- Una moratòria urbanística en la requalificació i el desenvolupament dels terrenys afectats per propers plans urbanístics en allò que afecta als pobles i el territori subjectes a les administracions locals, fins que per part dels Ajuntaments de Riudoms i Les Borges del Camp no s’hagin adoptat els instruments de participació ciutadana i de gestió del territori contemplats per la legislació vigent o en fase d’aprovació. De manera molt particular, es demana l’adaptació de la normativa municipal a la coneguda com Agenda 21, el Conveni Europeu del Paisatge el dia 20 d’octubre de 2000 i la Resolució 364/VI de 14 de desembre del mateix any del Parlament de Catalunya que s’hi adhereix de forma unànime, desplegant el dit conveni mitjançant la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge (avui en fase d’avantprojecte), així com l’implementació en l’administració i govern municipals dels instruments previstos a l’Ordre REP/119/2005, de 14 de març, per la qual s’aproven les bases generals que han de regir els convenis amb els ens locals per a la realització de plans municipals de participació ciutadana i els ajuts per al foment de la participació (DOGC 4357/2005)

Fem una crida a tots els ciutadans i entitats que viuen i estimen la comarca del Baix Camp a que donin suport a aquest manifest. Ben segur que és el millor llegat que podrem deixar a les generacions futures de la nostra comarca, i el millor homenatge als nostres antecessors, persones treballadores, pageses i pagesos que amb el seu esforç i la seva suor van regar i adobar aquest regal que és el patrimoni de tots.

Les signatures d’adhesió al present manifest, impliquen i proclamen així mateix el seu propòsit de resultar vàlides en allò que disposa la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases de Règim Local (Títol V, Cap. IV Informació i participació ciutadana), molt especialment en el seu article 70 bis (art. 1.3 de la Llei 57/2003, de 16 de desembre), el que es contempla en el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic dels ens locals (R.D 2586/1986, de 28 de novembre), Estatut del veí (arts. 226 i següents), i resta de legislació vigent i concordant en la matèria.

Riudoms (Baix Camp), a 15 d’abril de 2005